Un passeig per la platja

L’altre nit, mentre era a la platja celebrant l’aniversari de la meva amiga, hem vaig fixar en la màquina que totes les nits es passeja netejant la sorra i preparant la platja per l’endemà. Vaig pensar que devia de tenir moltes histories per explicar la persona que conduís aquest vehicle. Les nits d’estiu a la platja poden arribar a ser molt màgiques, això tots ho sabem, però el que potser no hem pensat es en un conductor desconegut que amb uns potents fars podria fer un recull de totes les nostres anècdotes.
Segurament ja no se sorprendrà de moltes coses; Creuar-se amb famílies senceres que passegen a la vora el mar o aquell que camina acompanyat del seu caní i que de sobte es troba amb un parell que gaudeix de la tranquil·litat de la platja nocturna per fer sonar el jembe.

I joves, que sense mala intenció, troben a la platja un lloc idoni per enamorar. Desprès d’un bany amb la brisa de la nit hi ha qui busca una mica de calor sota les estrelles... però de sobte, una inesperada llum fa visible el rubor d’alguna parelleta. Quin moment per passar la màquina!!

La platja te un encant especial, però no només de nit. A Torredembarra tenim la sort de tenir una de les últimes platges naturals de Catalunya, Els Muntanyals. Un lloc idoni per passejar a la claror del dia observant les llacunes d’aigua salada, les dunes o les aus. A més, comptem amb un grup d’informadors ambientals encarregats de tenir cura d’aquest espai.

Aneu a l’espai natural dels Muntanyals i gaudiu del seu entorn i de la platja...ja sigui de dia o a la nit.


Juliol 2004

El Far

Os haveu fixat en la immensitat del mar, en el seu color quan brilla la llum del dia, la seva olor tan característica i el soroll de les onades al ser sorpreses per una roca? Aquest es el soroll del que ara gaudeixo,al peu del far de Torredembarra,el nostre far.

Des d’aquest racó,quedant el far a la meva esquerra puc fixar-me en les petites coses que passen al meu voltant; La roca on soc asseguda, qui sap quant de temps fa que serveix de base a totes aquelles persones que ens hem assegut un moment a gaudir del paisatge, per totes aquelles parelles que s’han repenjant abraçades o per tots els gossos que s’han parat a olorar.
Si les pedres parlessin, segur que aquesta roca ens explicaria una infinitat d’històries increïbles. O les flors que neixen, amagades entre l’arbust. Normalment, quan passegem parlant amb algú, no ens fixem en les petites coses insignificants que ens dona la vida i que son meravelloses.

Jo tampoc ho feia, simplement veia el que es més evident, però no hem fixava en el vol d’un ocell que de sobte s’atura, observa el seu voltant i recull les migues que algú a deixat en un racó del carrer, fa la seva feina, volant observa fins que troba el que necessita i si llença.

Al igual que el vol d’un ocell hi ha una infinitat de detalls que ens passen desapercebuts, i es que no sempre es fàcil deixar el pensament propi per dedicar un moment a observar la vida que passa al nostre voltant .
Ara sóc afortunada,perquè ara sóc capaç de percebre aquests detalls gràcies a un gran amic que m’ha ensenyat que la vida, si la mires des de fora, si l’observes deixant de pensar, per un moment, en un mateix, està plena d’una bellesa que potser pocs som capaços de gaudir.

No diré el teu nom, perquè tu ja saps que parlo de tu, però d’es d’aquí, des d’aquests far tan envejable perquè el seu horitzó arriba molt més enllà que el meu, on m’agradaria pujar els 217 esglaons que porten a la torre més alta dels fars de Catalunya,des d’aquí:

Gràcies per obrir-me els ulls i ensenyar-me a veure la bellesa on abans només veia una roca.

Si no teniu res a fer, aquesta tarda, o demà, o potser el cap de setmana, dediqueu una estona a passejar i estigueu atents a la vida que hi ha al vostre voltant, escolliu un racó de la vil·la, avui el meu racó a sigut el far, el proper ja es veurà. Però sigui quin sigui el vostre, penseu perquè us agrada tant i gaudiu dels detalls que us envolten.


Març 2004

El Port de Torredembarra

Que bó es gaudir d’un assolellat dia ara que la calor ens acompanya, per prendre quelcom ben fresquet en una terrassa, com ara jo mentre escric aquestes paraules. Soc al port de Torredembarra, hem prenc un gelat en un dels locals cara al mar mentre observo els vaixells que hi ha atracats, el seu soroll característic al ser engrunats per l’aire es dolç i tranquil·litzador, i si tanco els ulls hem puc imaginar navegant en un veler, però no cal somiar, si voleu sentir la mar tan a prop que la seva olor os arribi ben andins,llavors veniu i llogueu un vaixell, aquí mateix, al port de la Torre podeu gaudir d´un passeig en un catamarà, o provar de fer un curset de vela. Aquestes son activitats de les que normalment només podem practicar a l’estiu i els veïns de Torredembarra ho tenim a l’abast.

També podeu aprofitar per passejar per l’espigó mentre els més petits,i els que ja no ho son tant, observen atents els peixos que esperen la seva recompensa a la vora del port.
I si os espereu al capvespre, quan el sol ja es pon, però l’aire càlid ens acompanya, és un bon moment per caminar i observar com els colors dels vaixells barrejats amb el color de la mar quan s’ajunta amb el cel, fan oblidar un dia més de treball, perquè si de vegades la calor ens agonia tant, on millor que afrontar-la davant d’un paisatge tan acollidor com es el nostre port?

Animeu-vos a fer un tomb i useu a somiar desperts, imaginant-vos que navegueu en un dels vaixells que hi ha atracats, o millor, proveu de pujar-hi llogant un, informeu-vos al mateix port de les diferents activitats que podeu fer,i en acabat, perquè no acabar el dia en una de les terrasses que tenim al nostre abast?

Però si encara voleu més, llavors viviu les nits del port, potser es un dels pocs indrets de la Torre on podem gaudir pràcticament les 24 hores que té el dia, amb gustos per a tots, si busqueu una mica de calma,el dia os la donarà, però si voleu una mica de ritme, llavors les nits del Port os poden oferir diferents alternatives.

Ja sigui amb la calor del dia o sota les estrelles de la nit, gaudiu d’una fotografia tan bonica com es el Port de Torredembarra.

Maig 2004

La plaça del castell

Avui soc a la plaça del castell,observo la gent que es passeja atenta a les curiositats que podem trobar en aquest mercat d’antiguitats. Hi ha molta història en cadascuna d’aquestes peces; des de un llibre amb cançons típiques catalanes que cantaven els nostres avis,fins un casc d’algun soldat de la guerra,passant per una bicicleta o un tocadiscs,i una pila d’objectes desconeguts per als més petits de la vila. Son part de la nostra història, i es que encara que nosaltres avancem,sempre ens queden els records del passat,de velles històries,moltes vegades oblidades en un racó de la nostra memòria. Però es bo saber que sempre hi haurà alguna cosa,potser una fotografia en blanc i negre,un disc descatalogat amb aquella cançó que ens transporta a un moment de la nostra vida que ens agrada recordar de quan en quan,tornar a sentir aquella emoció i poder dir,recordes aquella època en que...?
I es que tot el que deixem enrera es part de l’experiència que anem adquirint,del coneixement que podem transmetre als que venen enrera.
Es important que allò que a passat per les nostres vides,des de un història d’amor pròpia fins un esdeveniment històric o social que ens a marcat,passi de grans a petits,perquè tinguin consciència del que a hagut avanç que ells i també,potser,perquè els joves que vindran i els joves d’ara coneguem millor d´on venim i comprendre que la manera d’actuar d’algunes persones,el seu caràcter es degut a allò que deixa enrera.
Tots tenim la nostra història,de vegades creiem que el que a passat a les nostres vides no es prou important per ser explicat,però com ja es diu: la història pot tenir diferents punts de vista,depèn de com sigui explicada.
Al mercat d’antiguitats hi trobem part del passat de moltes vides,però per a nosaltres la història més important hauria de ser la pròpia,la viscuda fins ara. Poques vegades els petits de la casa la saben,però potser per això no comprenen el caràcter d’alguns.
Si volem que algú ens conegui a de saber d´on venim,que hem trobat en el camí i el que hem après. Cadascú té la seva història, i totes son meravelloses,perquè gràcies al nostre passat ara tenim un present.
Passejeu per el mercat d’antiguitats,un dissabte desprès del cafè,aneu amb la família o amb els amics i penseu,de qui devia ser aquest anell? I desprès torneu a pensar,cuantes coses tinc que formen part de mi?, perquè potser un dia,cuan ja no sigueu ací,algú passejarà per el mercat i es preguntarà,de qui devia ser aquest...?
No hem de marxar mai del tot,sempre hem de deixar alguna cosa que recordi que nosaltres vam estar ací.

ABRIL 2004