Os haveu fixat en la immensitat del mar, en el seu color quan brilla la llum del dia, la seva olor tan característica i el soroll de les onades al ser sorpreses per una roca? Aquest es el soroll del que ara gaudeixo,al peu del far de Torredembarra,el nostre far.
Des d’aquest racó,quedant el far a la meva esquerra puc fixar-me en les petites coses que passen al meu voltant; La roca on soc asseguda, qui sap quant de temps fa que serveix de base a totes aquelles persones que ens hem assegut un moment a gaudir del paisatge, per totes aquelles parelles que s’han repenjant abraçades o per tots els gossos que s’han parat a olorar.
Si les pedres parlessin, segur que aquesta roca ens explicaria una infinitat d’històries increïbles. O les flors que neixen, amagades entre l’arbust. Normalment, quan passegem parlant amb algú, no ens fixem en les petites coses insignificants que ens dona la vida i que son meravelloses.
Jo tampoc ho feia, simplement veia el que es més evident, però no hem fixava en el vol d’un ocell que de sobte s’atura, observa el seu voltant i recull les migues que algú a deixat en un racó del carrer, fa la seva feina, volant observa fins que troba el que necessita i si llença.
Al igual que el vol d’un ocell hi ha una infinitat de detalls que ens passen desapercebuts, i es que no sempre es fàcil deixar el pensament propi per dedicar un moment a observar la vida que passa al nostre voltant .
Ara sóc afortunada,perquè ara sóc capaç de percebre aquests detalls gràcies a un gran amic que m’ha ensenyat que la vida, si la mires des de fora, si l’observes deixant de pensar, per un moment, en un mateix, està plena d’una bellesa que potser pocs som capaços de gaudir.
No diré el teu nom, perquè tu ja saps que parlo de tu, però d’es d’aquí, des d’aquests far tan envejable perquè el seu horitzó arriba molt més enllà que el meu, on m’agradaria pujar els 217 esglaons que porten a la torre més alta dels fars de Catalunya,des d’aquí:
Gràcies per obrir-me els ulls i ensenyar-me a veure la bellesa on abans només veia una roca.
Si no teniu res a fer, aquesta tarda, o demà, o potser el cap de setmana, dediqueu una estona a passejar i estigueu atents a la vida que hi ha al vostre voltant, escolliu un racó de la vil·la, avui el meu racó a sigut el far, el proper ja es veurà. Però sigui quin sigui el vostre, penseu perquè us agrada tant i gaudiu dels detalls que us envolten.
Març 2004
Des d’aquest racó,quedant el far a la meva esquerra puc fixar-me en les petites coses que passen al meu voltant; La roca on soc asseguda, qui sap quant de temps fa que serveix de base a totes aquelles persones que ens hem assegut un moment a gaudir del paisatge, per totes aquelles parelles que s’han repenjant abraçades o per tots els gossos que s’han parat a olorar.
Si les pedres parlessin, segur que aquesta roca ens explicaria una infinitat d’històries increïbles. O les flors que neixen, amagades entre l’arbust. Normalment, quan passegem parlant amb algú, no ens fixem en les petites coses insignificants que ens dona la vida i que son meravelloses.
Jo tampoc ho feia, simplement veia el que es més evident, però no hem fixava en el vol d’un ocell que de sobte s’atura, observa el seu voltant i recull les migues que algú a deixat en un racó del carrer, fa la seva feina, volant observa fins que troba el que necessita i si llença.
Al igual que el vol d’un ocell hi ha una infinitat de detalls que ens passen desapercebuts, i es que no sempre es fàcil deixar el pensament propi per dedicar un moment a observar la vida que passa al nostre voltant .
Ara sóc afortunada,perquè ara sóc capaç de percebre aquests detalls gràcies a un gran amic que m’ha ensenyat que la vida, si la mires des de fora, si l’observes deixant de pensar, per un moment, en un mateix, està plena d’una bellesa que potser pocs som capaços de gaudir.
No diré el teu nom, perquè tu ja saps que parlo de tu, però d’es d’aquí, des d’aquests far tan envejable perquè el seu horitzó arriba molt més enllà que el meu, on m’agradaria pujar els 217 esglaons que porten a la torre més alta dels fars de Catalunya,des d’aquí:
Gràcies per obrir-me els ulls i ensenyar-me a veure la bellesa on abans només veia una roca.
Si no teniu res a fer, aquesta tarda, o demà, o potser el cap de setmana, dediqueu una estona a passejar i estigueu atents a la vida que hi ha al vostre voltant, escolliu un racó de la vil·la, avui el meu racó a sigut el far, el proper ja es veurà. Però sigui quin sigui el vostre, penseu perquè us agrada tant i gaudiu dels detalls que us envolten.
Març 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada