La plaça del castell

Avui soc a la plaça del castell,observo la gent que es passeja atenta a les curiositats que podem trobar en aquest mercat d’antiguitats. Hi ha molta història en cadascuna d’aquestes peces; des de un llibre amb cançons típiques catalanes que cantaven els nostres avis,fins un casc d’algun soldat de la guerra,passant per una bicicleta o un tocadiscs,i una pila d’objectes desconeguts per als més petits de la vila. Son part de la nostra història, i es que encara que nosaltres avancem,sempre ens queden els records del passat,de velles històries,moltes vegades oblidades en un racó de la nostra memòria. Però es bo saber que sempre hi haurà alguna cosa,potser una fotografia en blanc i negre,un disc descatalogat amb aquella cançó que ens transporta a un moment de la nostra vida que ens agrada recordar de quan en quan,tornar a sentir aquella emoció i poder dir,recordes aquella època en que...?
I es que tot el que deixem enrera es part de l’experiència que anem adquirint,del coneixement que podem transmetre als que venen enrera.
Es important que allò que a passat per les nostres vides,des de un història d’amor pròpia fins un esdeveniment històric o social que ens a marcat,passi de grans a petits,perquè tinguin consciència del que a hagut avanç que ells i també,potser,perquè els joves que vindran i els joves d’ara coneguem millor d´on venim i comprendre que la manera d’actuar d’algunes persones,el seu caràcter es degut a allò que deixa enrera.
Tots tenim la nostra història,de vegades creiem que el que a passat a les nostres vides no es prou important per ser explicat,però com ja es diu: la història pot tenir diferents punts de vista,depèn de com sigui explicada.
Al mercat d’antiguitats hi trobem part del passat de moltes vides,però per a nosaltres la història més important hauria de ser la pròpia,la viscuda fins ara. Poques vegades els petits de la casa la saben,però potser per això no comprenen el caràcter d’alguns.
Si volem que algú ens conegui a de saber d´on venim,que hem trobat en el camí i el que hem après. Cadascú té la seva història, i totes son meravelloses,perquè gràcies al nostre passat ara tenim un present.
Passejeu per el mercat d’antiguitats,un dissabte desprès del cafè,aneu amb la família o amb els amics i penseu,de qui devia ser aquest anell? I desprès torneu a pensar,cuantes coses tinc que formen part de mi?, perquè potser un dia,cuan ja no sigueu ací,algú passejarà per el mercat i es preguntarà,de qui devia ser aquest...?
No hem de marxar mai del tot,sempre hem de deixar alguna cosa que recordi que nosaltres vam estar ací.

ABRIL 2004