De vegades, sabem el que fa un terratrèmol perquè ho escoltem a les noticies, sabem el que la pluja pot arrasar per les imatges que ens mostren a televisió. Sabem el que la naturalesa pot fer, però no es fàcil imaginar el que realment se sent quan la natura actua on tu dorms...
S’han perdut més de 140.000 vides a Asia, s’han perdut molts amics.
El Tsunami a arrasat platges, cases i vides, s’ha emportat somnis i famílies, a acabat amb molts somriures i a enfosquit moltes mirades.
El Tsunami a creat malsons que duren sempre, el Tsunami a ensenyat l’horror deixant marca en moltes vides, vides amb diferents noms, de diferents llocs, moltes nacionalitats però un mateix sentiment i una lluita per intentar deixar enrere, una imatge que a molts despertarà més d’una nit.
Camí de tornada, de tornada a casa...
Ara torno a casa, al fred de l´hivern i al calor de la meva gent. Aviat ens veurem per els carrers de Torredembarra.
El Tsunami a sigut un monstre inesperat, però Tailàndia no deixa de ser un país meravellós, i la seva gent el fa especial.
“Sota una mirada perduda”
Avui Nit Vella, comença un nou any. Soc en una petita illa del sud de Tailàndia, a la cantonada de Krabi i Phuket, a la cantonada de la mort. Hem tingut sort els aquí som, però no molts dels nostres amics, els que hem deixat enrere i no tornarem a veure.
Ara arriben mes vaixells, tots els bungalows son plens, ulls perduts que han vist el terror arriben aquí buscant una pau interior que potser trigaran a trobar. S’ensuma l’aire que ells sense culpa arrosseguen, un ensuma a mort, una sensació de... voler tornar a casa...
La mar es tranqui-la, massa tranqui-la, el temps canvia en aquesta illa i totes les mirades es creuen, es impossible no estar espantats.
En unes hores un nou any, un començar de nou per a molts, però aquí hem parat la festa, tan sols espelmes i encens a la platja per tots els que ens han deixat, per els que no trobem i per nosaltres mateixos.
Moltes nacionalitats i diferents costums, cadascú d’un lloc diferent però un mateix sentiment....
Gràcies a tots aquells que s’han preocupat per nosaltres, que ens han enviat una oració i per tots els emails que cadascú de nosaltres hem rebut."
Gener 2005
S’han perdut més de 140.000 vides a Asia, s’han perdut molts amics.
El Tsunami a arrasat platges, cases i vides, s’ha emportat somnis i famílies, a acabat amb molts somriures i a enfosquit moltes mirades.
El Tsunami a creat malsons que duren sempre, el Tsunami a ensenyat l’horror deixant marca en moltes vides, vides amb diferents noms, de diferents llocs, moltes nacionalitats però un mateix sentiment i una lluita per intentar deixar enrere, una imatge que a molts despertarà més d’una nit.
Camí de tornada, de tornada a casa...
Ara torno a casa, al fred de l´hivern i al calor de la meva gent. Aviat ens veurem per els carrers de Torredembarra.
El Tsunami a sigut un monstre inesperat, però Tailàndia no deixa de ser un país meravellós, i la seva gent el fa especial.
“Sota una mirada perduda”
Avui Nit Vella, comença un nou any. Soc en una petita illa del sud de Tailàndia, a la cantonada de Krabi i Phuket, a la cantonada de la mort. Hem tingut sort els aquí som, però no molts dels nostres amics, els que hem deixat enrere i no tornarem a veure.
Ara arriben mes vaixells, tots els bungalows son plens, ulls perduts que han vist el terror arriben aquí buscant una pau interior que potser trigaran a trobar. S’ensuma l’aire que ells sense culpa arrosseguen, un ensuma a mort, una sensació de... voler tornar a casa...
La mar es tranqui-la, massa tranqui-la, el temps canvia en aquesta illa i totes les mirades es creuen, es impossible no estar espantats.
En unes hores un nou any, un començar de nou per a molts, però aquí hem parat la festa, tan sols espelmes i encens a la platja per tots els que ens han deixat, per els que no trobem i per nosaltres mateixos.
Moltes nacionalitats i diferents costums, cadascú d’un lloc diferent però un mateix sentiment....
Gràcies a tots aquells que s’han preocupat per nosaltres, que ens han enviat una oració i per tots els emails que cadascú de nosaltres hem rebut."
Gener 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada