dijous, 11 d’octubre del 2007

El Roquer


Crec que es bo saber que dins la nostra Torredembarra, dins del nostre món diari, on tenim la nostra feina, la nostra escola, els amics i familiars, dins del nostre caos particular, es bo saber que tenim un lloc per desconnectar, un lloc on deixem de pensar en el dia a dia, aquell racó que fa que per una estona, puguem oblidar per gaudir de nosaltres mateixos, d’un moment de soledat o d’un moment per somiar; I es que es bo somiar, sempre que un tingui els ulls suficientment oberts com per poder tocar de peus a terra.
Qualsevol indret es idoni , sempre que el fem el nostre lloc especial.

Avui el meu racó es El Roquer, des d’aquí puc veure la platja de La Paella. Ara no hi ha molta gent perquè es tard, però encara no es fa fosc; Comencen a aparèixer algunes estrelles que et recorden que en algun lloc, algú està mirant el mateix que veus tu i llavors et recordes d’una persona en particular i penses, que estarà pensant?

Segur que tots vosaltres heu tingut aquest moment de dolça malenconia i es per això que crec que es bo tenir un racó particular, però també a compartir, com es el Roquer, compartit per molts , des d’aquí hom es pot omplir els ulls amb una bonica vista al mar que et fa dibuixar un somriure, veure com entren i surten els vaixells del port, o com de petites es veuen algunes persones des d’aquí dalt.Com es pot veure el port en la seva totalitat i les terrasses plenes. Ara es comencen a encendre els llums i el mateix paisatge de fa una estona es converteix en una bonica fotografia.
Per els que heu vingut de vacances, no marxeu sense passejar per el Roquer. Podeu començar al por i anar pujant, segur que quan arribeu a dalt us quedareu una estona. I per els que ja coneixeu aquest indret, doncs, ja ens saludarem en el camí.
´

Agost 2004