Els gegants, tal com els coneixem avui dia, son una part important de les festes catalanes, essent d’alguna manera la representativa d’un bari, d’una ciutat o un poble i amb la funció principal de fer festa.
La sortida dels gegants es remunta voltants l’any 1424 i amb la idea principal d’atreure la gent del poble a una processó on, homes amb xanques i unes robes llargues que tapaven les fustes, ensenyaven la historia sagrada representant diferents escenes bíbliques.
Es al segle XVII quan el gegant passa a convertir-se en un cos sobre un bastidor amb un portador que aguanta el pes, es també en aquest segle, quan es canvia el motiu de sortida dels gegants (religiós), per una sortida lligada principalment a la festa, però no es fins el segle XVIII que els gegants ja són de cartró.
A Torredembarra, però, no es fins voltants l’any 1953, que surten per primera vegada en Joan i na Rosalia, els gegants de la Torre. Uns 70kg. de cartró que en els últims 25 anys a fet ballar Alberto Vázquez, nascut a Jaén i arrelat a Torredembarra.
El passat 15 de juliol, al pati del castell i en homenatge al geganter Alberto Vázquez, es va fer la presentació, a càrrec dels Grallers de la Torre, d´un nou ball de gegants dedicat a l´Alberto i la seva incansable i dolça esposa Rosa Cañellas.
Quan li pregunto a aquest geganter com va començar... ell m’explica que el mateix any 1980 en que va entrar a treballar a la brigada municipal, va veure publicat al butlletí, que es necessitaven geganters, s’hi va animar i aquell mateix juliol, per la festa major, l´Alberto va fer de geganter en una processó on els gegants no ballaven.
L´Alberto recorda també, uns 6 anys enrere que els gegants sortien a ballar a altres pobles, però d’ençà, que no surten de Torredembarra a excepció d’algun acte especial.
I encara que el haver de suportar 70kg. dintre un ninot de cartró, el no perdre l’equilibri i el poder respirar es una afició dura, l´Albert m’explica que aquesta part la gratifica el fet de fer ballar un gegant m’entra, des de dins observa els veïns, l’ambient del poble en Festa Major i els nens com s’apropen. I desprès de 25 anys fent de geganter sense cansar-se’n, sempre acompanyant-lo la seva esposa Rosa, la Xati per la colla, que fa cura dels gegants, de la vestimenta i assistint a les juntes, hem comenta que els anys passen, i que noves generacions el substituiran, però que no molts estan disposats a dedicar-se’n, potser es una afició sacrificada, però es també gratificant.
Com diu un geganter, un gegant no es pot tenir tancat per ser observat com part d’una historia passada, un gegant s’ha de moure, bellugar-se perquè els veïns el gaudeixin o simplement per veure’l ballar, la gent del poble els a de gaudir i sentir com a seus.
De nou veurem a Joan i Rosalia en aquest mes de setembre, en el Despertar el dia 2 a les deu de la nit, la cercavila del dia 3 i a la Plaça del Castell el dia 4.
Agost 2005
La sortida dels gegants es remunta voltants l’any 1424 i amb la idea principal d’atreure la gent del poble a una processó on, homes amb xanques i unes robes llargues que tapaven les fustes, ensenyaven la historia sagrada representant diferents escenes bíbliques.
Es al segle XVII quan el gegant passa a convertir-se en un cos sobre un bastidor amb un portador que aguanta el pes, es també en aquest segle, quan es canvia el motiu de sortida dels gegants (religiós), per una sortida lligada principalment a la festa, però no es fins el segle XVIII que els gegants ja són de cartró.
A Torredembarra, però, no es fins voltants l’any 1953, que surten per primera vegada en Joan i na Rosalia, els gegants de la Torre. Uns 70kg. de cartró que en els últims 25 anys a fet ballar Alberto Vázquez, nascut a Jaén i arrelat a Torredembarra.
El passat 15 de juliol, al pati del castell i en homenatge al geganter Alberto Vázquez, es va fer la presentació, a càrrec dels Grallers de la Torre, d´un nou ball de gegants dedicat a l´Alberto i la seva incansable i dolça esposa Rosa Cañellas.
Quan li pregunto a aquest geganter com va començar... ell m’explica que el mateix any 1980 en que va entrar a treballar a la brigada municipal, va veure publicat al butlletí, que es necessitaven geganters, s’hi va animar i aquell mateix juliol, per la festa major, l´Alberto va fer de geganter en una processó on els gegants no ballaven.
L´Alberto recorda també, uns 6 anys enrere que els gegants sortien a ballar a altres pobles, però d’ençà, que no surten de Torredembarra a excepció d’algun acte especial.
I encara que el haver de suportar 70kg. dintre un ninot de cartró, el no perdre l’equilibri i el poder respirar es una afició dura, l´Albert m’explica que aquesta part la gratifica el fet de fer ballar un gegant m’entra, des de dins observa els veïns, l’ambient del poble en Festa Major i els nens com s’apropen. I desprès de 25 anys fent de geganter sense cansar-se’n, sempre acompanyant-lo la seva esposa Rosa, la Xati per la colla, que fa cura dels gegants, de la vestimenta i assistint a les juntes, hem comenta que els anys passen, i que noves generacions el substituiran, però que no molts estan disposats a dedicar-se’n, potser es una afició sacrificada, però es també gratificant.
Com diu un geganter, un gegant no es pot tenir tancat per ser observat com part d’una historia passada, un gegant s’ha de moure, bellugar-se perquè els veïns el gaudeixin o simplement per veure’l ballar, la gent del poble els a de gaudir i sentir com a seus.
De nou veurem a Joan i Rosalia en aquest mes de setembre, en el Despertar el dia 2 a les deu de la nit, la cercavila del dia 3 i a la Plaça del Castell el dia 4.
Agost 2005
